El Consell de Ministres ha aprovat la declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de les dones i les nenes a la Ciència.
L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’11 de febrer com a Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, amb la finalitat de reconèixer el paper clau que les dones exerceixen en la comunitat científica i tecnològica, així com de subratllar la necessitat d’adoptar iniciatives que contribueixin a eliminar la bretxa. la tecnologia i la innovació.
Amb aquest motiu el Consell de Ministres aprova la següent declaració:
“Construir un país més just, competitiu i preparat per als desafiaments del futur requereix aprofitar tot el seu talent, sense exclusions ni desigualtats. En aquest objectiu, la igualtat entre dones i homes no és només un principi democràtic, sinó una condició imprescindible per al progrés econòmic, científic i social.
El Govern d’Espanya situa aquesta convicció al centre de la seva acció política, impulsant mesures destinades a garantir la igualtat d’oportunitats ia reforçar la presència de les dones en els àmbits STEM –ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques–, cridats a tenir un paper decisiu en el desenvolupament del país.
La bretxa de gènere a les disciplines STEM persisteix tant a la Unió Europea com a Espanya. Al conjunt de la Unió Europea, segons Eurostat, les dones representen al voltant d’un terç de les persones graduades en titulacions STEM, amb una presència especialment reduïda en àmbits clau com l’enginyeria i les tecnologies de la informació i la comunicació. D’acord amb l’Education and Training Monitor 2025 de la Comissió Europea, el 2023 les dones constituïen a Espanya el 28,6 % de l’alumnat universitari en estudis STEM, amb grans diferències per branques: prop de la paritat en ciències naturals i matemàtiques, però només el 27,1 % en enginyeria i el 15,9 % en el sistema al 15,9 % en conjunt.
Les dades d‟ocupació confirmen que aquesta desigualtat s‟accentua una vegada finalitzada l‟etapa formativa. Segons Eurostat, el 2024 les dones representaven únicament el 19,5 % de les persones especialistes en tecnologies de la informació i la comunicació a la Unió Europea, un dels sectors amb més creixement i valor estratègic. En el cas espanyol, les estadístiques de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i d’Eurostat mostren un patró similar: la presència de dones a l’ocupació TIC i en les ocupacions cientificotecnològiques més especialitzades se situa al voltant d’una cinquena part del total, tot i comptar amb nivells de formació equivalents o superiors al conjunt de la població universitària.
Per la seva banda, l’informe oficial Científiques en Xifres 2025, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, confirma que les dones representen aproximadament el 39,6 % del personal investigador a Espanya, però la seva presència descendeix de manera significativa en les categories superiors de la carrera científica i en els llocs de major responsabilitat, especialment en el sector empresarial d’R+D, fet que consolida el sector empresarial d’R+D. Pel que fa a les dades de dones inventores, i segons les dades de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, O.A., a les patents presentades a Espanya el percentatge de dones inventores ha estat del 27,6%, fent que en el 34,9% de les patents presentades figuri almenys una dona inventora. Tot i que aquestes dades destaquen davant les de països del nostre entorn, encara queda un ampli marge de millora.
Aquestes dades posen de manifest que la bretxa de gènere no es limita a l’accés a l’educació superior, sinó que s’intensifica en la transició cap al mercat laboral i en el desenvolupament de les carreres científiques i tecnològiques, i evidencia la persistència de barreres estructurals que condicionen la permanència, la promoció i el lideratge de les dones en la ciència i la tecnologia.
Abans d’assolir l’etapa universitària, les estadístiques mostren que la bretxa de gènere ja és present a les trajectòries educatives. El curs 2023-2024, les alumnes representaven el 53,7% de l’alumnat total, però la seva presència al Batxillerat de Ciències es reduïa al 48,4%, segons dades del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. En el cas de la formació professional de caràcter tecnològic, la participació femenina continua sent minoritària.
L’aparició primerenca d’aquestes desigualtats posa en relleu que les decisions educatives estan condicionades per factors socioculturals que operen des de les primeres etapes del sistema educatiu i fora. Per això, resulta imprescindible reforçar la presència de referents femenins a les disciplines científiques i tecnològiques, així com garantir la seva adequada incorporació als llibres de text i als materials educatius utilitzats en educació primària i secundària. De la mateixa manera, cal actuar sobre els espais d’educació informal -entorns digitals, activitats extraescolars, lleure tecnològic i cultural- on es construeixen expectatives, interessos i autopercepcions que influeixen de manera decisiva a les eleccions acadèmiques posteriors.
Abordar la bretxa de gènere en la ciència exigeix, per tant, una intervenció primerenca i sostinguda que permeti eradicar els prejudicis i els estereotips de gènere que encara persisteixen en l’àmbit educatiu i científic, i que es projecten més endavant en la recerca i en l’ocupació. Només així serà possible eliminar els biaixos estructurals que dificulten l’accés, la permanència i la progressió de les dones a la carrera científica i investigadora, i garantir que el talent femení pugui desenvolupar-se plenament al llarg de tot l’itinerari educatiu i professional.
Davant d’aquests desafiaments, el Govern espanyol ha desplegat i continua desenvolupant línies d’actuació estructurals, en coherència amb els compromisos assumits en el marc de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i de les polítiques europees en matèria d’igualtat. Aquestes actuacions s’alineen amb l’Estratègia Europea d’Igualtat de Gènere 2020-2025, actualment en la fase final d’implementació, així com amb la Garantia Infantil Europea, que busca combatre l’exclusió i la pobresa infantil en considerar-se una barrera en el desenvolupament acadèmic, i que incorpora de forma transversal la promoció de la igualtat d’oportunitats i no discrimina.
A nivell internacional i europeu, Espanya participa de manera continuada en la integració de la perspectiva de gènere en les polítiques de ciència i innovació de la Unió Europea, en particular a través del Programa Marc Horitzó Europa (2021-2027) i de l’Espai Europeu de Recerca, de conformitat amb el Pacte per la Recerca i la Innovació a Europa. Així mateix, Espanya contribueix activament a aquests treballs mitjançant la seva participació en els fòrums especialitzats de la Unió Europea, inclòs el Standing Working Group on Gender, Research and Innovation, impulsant la igualtat efectiva com a principi estructural del sistema europeu de R+D+I. A més, a nivell llatinoamericà, forma part de la Xarxa Llatinoamericana de Propietat Intel·lectual i de Gènere, que té per objecte reduir bretxes de gènere, potenciar el rol de la dona en la innovació i compartir bones pràctiques. Finalment, la recentment aprovada Estratègia de Cooperació Feminista de la Cooperació Espanyola estableix que es promouran “actuacions destinades al foment de l’accés de nenes, dones joves i adultes a l’educació i la formació tècnic professional, especialment en àmbits relacionats amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (disciplines STEM) i les transicions digitals”.
A nivell estatal, l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027 i el Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2024-2027 consoliden la perspectiva de gènere com a eix transversal, amb l’objectiu de garantir l’aplicació efectiva del principi d’igualtat entre dones i homes en totes. Complementàriament, el III Pla Estratègic per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes 2022-2025 estableix les prioritats i objectius de l’acció pública en matèria d’igualtat i reforça el compromís amb la ciència i la innovació, promovent la presència de dones en els àmbits cientificotecnològics i abordant les desigualtats de carrera que perperen.
Garantir la igualtat efectiva en la ciència i la innovació no és només una exigència de justícia social, sinó una condició imprescindible per al progrés científic, el desenvolupament econòmic i la qualitat democràtica del nostre país. Avançar cap a un sistema científic basat en la igualtat d’oportunitats i l’aprofitament ple del talent constitueix una responsabilitat compartida i un compromís ferm i permanent dels poders públics”.
