Ahir, 13 de març, i en el marc de les activitats organitzades per la UCTAIB entorn del 8M, vàrem poder gaudir de la xerrada de Catalina Martorell Fullana, al nostre local social .
Catalina Martorell, doctora en història i investigadora sobre el republicanisme, l’anarquisme i el feminisme del segle XIX i principis del segle XX a les Illes Balears, ens parlà dels orígens del cooperativisme a Mallorca i a Menorca i el paper de la dona a les primeres cooperatives.
Una vegada més poguérem comprovar que la història s’ha escrit en masculí, de sempre les referències i els documents que ens permeten conèixer la història de la humanitat parlen dels homes, de les seves accions, de les seves conquestes i de les seves vides, oblidant-se amb intenció de les dones i arraconant-les en l’anonimat.
El mateix passa amb el cooperativisme i les dones a la nostra comunitat: hi eren, reivindicaven els seus drets, pensaven, llegien, escrivien…. però les seves vides no quedaren plasmades als documents de l’època.
Tot i això, gràcies als estatuts i a les actes de les cooperatives com El Porvenir (1869) o La Emancipación (1870) de Palma, de La Nueva Vida (1905) o La Hormiga (1930) a Llucmajor, de La Palmera a Capdepera (1899), sabem que les dones que eren sòcies tenien el mateixos drets que els socis homes.
Els primers treballs de les dones cooperativistes varen ser encarregar-se de les compres i de les feines considerades femenines, però amb el temps es crearen cooperatives de treball en les que les dones treballaven en la producció del calçat a Llucmajor o de la llata a Capdepera, per exemple.
La arribada a Mallorca de Micaela Chalmeta, que va ser una dona activa en el món cooperatiu i socialista de la Barcelona del primer terç del segle xx, va donar un impuls al cooperativisme de dones, especialment a Palma, Llucmajor i Capdepera. Chalmeta entenia la cooperació com «una arma per a assecar en el seu origen una de les fonts del capitalisme dominador», però també entenia la Cooperativa, pel que fa a les dones, com un espai de sociabilitat, instrucció i organització fora de l’àmbit domèstic que havia d’ajudar-les en la seva emancipació. La Cooperativa havia de ser “l’embrió de la societat futura”.
Dones com Catalina Pasqual, Maria Vaquer, Magdalena Coll o Catalina Sirer, seguiren les idees progressistes i socialistes de Chalmeta, i foren la llavor del cooperativisme actual: les dones cooperativistes d’avui són les netes d’aquelles dones pioneres que, en la majoria dels casos, foren represaliades i empresonades. Mantinguem viu el seu record i les seves idees!
I gràcies Catalina, per mostrar-nos aquesta part de la història que tant poc coneixem i tant ens interessa: el cooperativisme també s’escriu amb nom de dona.
