Estic segura que en algun moment de la nostra vida tots hem sentit pànic davant la senzilla idea de parlar en públic. De fet, la glossofòbia, és a dir, el sentiment d’ansietat i nerviosisme a l’hora d’expressar-se davant un auditori, és una de les pors més habituals entre els adults. Segons Susana Sosa, directora del Servei d’Adecco Professional, un 75% de la població adulta té aquesta patologia.
Segons un dels caps de l’informe PISA 2015, Andreas Schleicher, «Les escoles han de preparar els estudiants per a feines que encara no s’han creat, tecnologies que encara no s’han inventat i problemes que sorgiran i encara desconeixem». El que sí està clar és que, en el futur, l’eloqüència serà fonamental per exercir un lideratge efectiu i reeixit.
El nostre sistema educatiu, per desgràcia, no potencia aquestes habilitats que, cada vegada més, s’han convertit en una competència professional transversal de gran rellevància. Parlar bé, expressar-se adequadament, transmetre confiança i entusiasme, persuadir i influir en els altres són capacitats que poden marcar la diferència en un procés de selecció laboral.
La bona notícia és que, tot i que hi ha gent que la té com a do natural, es pot entrenar i millorar, tan sols requereix un entrenament conscient per assolir el millor nivell de comunicació possible.
Des de fa cinc anys, el nostre centre va decidir apostar fort per les competències comunicatives i hem participat en moltes iniciatives en aquest sentit:
- Durant el curs 2016-2017, vàrem participar a la II Lliga de debat de batxillerat “Debate en el aula”, amb un equip anomenat “AcCIDEntados ReinCIDEntes” i vàrem quedar segons de tota Mallorca.
- Durant el curs 2017-2018, vàrem oferir als nostres alumnes la possibilitat de participar en un curs anomenat “Joves, comunicació i lideratge”, amb el patrocini de l’Obra Social “La Caixa”, la col·laboració del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears i organitzat i impartit per Clave Consulting.
- En el mateix curs vàrem participar a la III Lliga de debat de batxillerat “Debate en el aula”, amb l’equip “AcCIDEntados ReinCIDEntes” i, aquesta vegada sí, vàrem guanyar.
- En el curs 2018-2019 vàrem participar a la Lliga de debat preuniversitari ESIC a València. Vàrem arribar fins als quarts de final davant 28 equips de tota Espanya.
- El mateix any, vàrem participar a la IV Lliga de debat de batxillerat “Debate en el aula”, amb l’equip “Espacio CIDEral” i vàrem guanyar la lliga per segon any consecutiu.
- Durant el curs 2019-2020 vàrem participar al 1r Torneig de Debat Econòmic Illes Balears i vàrem arribar a quarts de final.
- El mateix curs vàrem participar també a la V Lliga de debat de batxillerat “Debate en el aula”. Dos dels nostres equips es varen classificar però no es varen poder disputar els quarts de final per la crisi sanitària.
Han estat uns anys de molts aprenentatges per als alumnes i per als docents, perquè també nosaltres hem millorat molt la nostra capacitat de comunicació i ha repercutit molt positivament a les nostres classes.
Ens agrada el debat perquè participar-hi proporciona als alumnes moltes eines. Aprenen a escoltar activament, a expressar la seva opinió amb claredat, a rebatre, a recollir el que és important, a sintetitzar, a desenvolupar el pensament crític.
I hem creat escola! Perquè des del primer grup format per cinc alumnes de batxillerat, hem passat a tenir tres grups a batxillerat, quatre a ESO (que també ha arribat a la final de la lliga del seu nivell) i un a 6è de Primària. Hem creat una afició i, cada vegada més, venen a veure els debats els familiars dels participants i molts dels seus companys de classe.
La dinàmica és senzilla: s’ofereix un tema i cada equip ha de preparar la postura a favor i en contra. Uns minuts abans de començar el debat, per sorteig, es decideix qui ha de defensar què, per tant els alumnes han hagut de treballar arguments d’ambdues bandes i això els ajuda a conformar la seva opinió.
A vegades, quan ens han proposat un tema, els alumnes han pensat que no serien capaços de defensar la posició contrària al seu instint perquè tenen les idees molt clares. Però, com més investiguen, més els van caient les seves idees preconcebudes i se n’adonen que ambdues posicions estan equiparades. De fet, des del meu punt de vista és més fàcil argumentar una postura en la qual no hi creuen, perquè s’esforcen més per entendre els arguments i els pensen molt més. En canvi, quan defensen allò que creuen, es confien i a vegades es deixen dur per les seves emocions. El debat no tan sols els fa qüestionar la seva pròpia opinió, sinó que també els ajuda a formar-se’n una.
Preparar un debat és una feina laboriosa: s’ha de començar fent una recerca prèvia, posen en comú les seves idees, comencen a construir arguments coherents (ja que tot l’equip ha de tenir el mateix discurs), es cerquen evidències o proves que justifiquin els arguments utilitzats i, a més a més, pensen quins arguments pot utilitzar l’equip contrari per tal de preveure la seva línia argumentativa i cercar les refutacions més contundents.
A més, han de ser capaços d’impactar el públic. El debat és també espectacle i han d’usar exemples, històries, cites, per captar l’atenció.
Hi ha un jurat objectiu que, una vegada que ha acabat el debat els fa una valoració qualitativa del que han dit i com ho han dit. Per poder convèncer, ells han d’estar convençuts del que diuen. Han de desenvolupar l’empatia cap al públic, al jurat i a l’altre equip.
I, el que és més important: aprenen que totes les posicions són defensables i totes són respectables!
Per: Mª Trinidad Sbert Haro
Professora de Llengua castellana i Literatura
Col·legi CIDE
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
