Les necessitats educatives del segle XXI varen obrir un debat que no tan sols implicava canvis metodològics i pedagògics, sinó també dels espais educatius. La preocupació de la comunitat educativa, centrada en les millores de l’aprenentatge, ha duit a repensar l’entorn i els espais escolars.
La creació de l’hort escolar va ser la primera passa per fer dels nostres espais exteriors una eina educativa més. Però érem conscients que el canvi havia de suposar una transformació de totes les zones de pati.
El curs passat, l’equip directiu va proposar engegar un canvi de l’entorn implicant a l’alumnat com a motor essencial per dissenyar-ho i transformar-ho. Partint de les premisses d’aconseguir un espai estimulant, segur, comfortable i heterogeni, a més d’inclusiu, els tutors varen fer un diagnòstic participatiu per tal que els alumnes reflexionessin i proposessin la transformació que desitjaven després de valorar què els agradava i què no del pati.
Aquest procés, a més de ser essencial per al disseny, també suposa establir un vincle de tota la comunitat escolar amb l’espai, alhora que ajuda a interioritzar una nova manera d’utilitzar l’espai i la nova imatge sorgida de les seves propostes i actuacions.
Recollides les propostes, valorades i elegides entre tots, tenint en compte que havien d’incloure zones esportives, zones de llocs pensats per a les diferents necessitats motores i sensitives, zones d’ombra i descans… cada curs es va fer responsable de dur a terme una d’elles. Tenint clar que cercàvem crear un pati inclusiu per tal de que cada nin i cada nina poguessin jugar amb llibertat, era necessari comptar amb zones tranquil·les, zones semi-actives i zones actives, sempre incorporant elements que ells havien dissenyat amb criteris de sostenibilitat i respectant el medi, amb material reciclat essencialment (fustes, pneumàtics, contenidors…) i donant al medi natural un paper destacat.
Vàrem dedicar setmanes a la transformació i contàrem amb la col·laboració de tota la comunitat educativa. Després d’incomptables hores de complicitat a les quals la il·lusió actuava com a motor dia rere dia, va arribar el dia on els propis alumnes mostraren a les seves famílies el treball realitzat.
L’espai educa i facilita l’aprenentatge, és un element imprescindible de l’educació de l’alumnat que desperta i estimula la creativitat mitjançant l’experiència i es converteix en mestre junt amb els pares i mares i el mestres de les nostres escoles. Millorar els espais propicia un millor aprenetatge i garanteix l’estimulació de la creativitat a partir de la experiència. Gràcies a la nostra comunitat educativa hem pogut incorporar aquest valuós tercer mestre i afavorir la socialització i la inclusió.
Ara sí que podem dir que comptam amb el “tercer mestre” a la nostra escola segons el que defensava Loris Malaguzzi, iniciador i inspirador de la metodologia educativa de les escoles de Reggio Emilia des de finals de la II Guerra mundial.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
