Els dos darrers anys han estat significatius per al cooperativisme, de la mateixa manera que ho han estat per al nostre model de vida. El difícil moment econòmic, provocat en bona part per la crisi sanitària, però també per l’esgotament de l’actual model econòmic han fet possible que el cooperativisme s’erigeixi com una alternativa.
En l’actual context de crisi local i global, ple d’amenaces i riscos, el cooperativisme pot aprofitar aquesta situació per consolidar-se com un model d’empresa eficaç i sostenible. Més enllà de la percepció de l’empresa cooperativa com una empresa capaç de sobreviure en situacions de crisi, o de ser una alternativa al tancament d’empreses mercantils, l’empresa cooperativa ha de poder consolidar-se com a alternativa competitiva en tots els sectors econòmics, de manera que contribueixi a solidificar les bases d’un model econòmic real, productiu, igualitari i basat en les persones.
El cooperativisme a les Illes Balears ha experimentat un ressorgiment des del 2019, degut a dos fets significatius: el gener de l’any 2019 es va aprovar la Llei de Microcooperatives de les Illes Balears; i la crisi sanitària ha fet que una empresa d’economia social, com la cooperativa, fos la solució per aquelles persones que perderen el seu lloc de treball i decidissin unir esforços constituint una empresa socialment responsable que els permetés seguir treballant conciliant vida personal i vida laboral.
Les microcooperatives són cooperatives més petites, de 2 a 10 persones sòcies, i una de les seves avantatges és que es simplifiquen les exigències i els tràmits en la fase de creació, el que suposa que es pot constituir una empresa d’economia social en quinze dies. Tot i això, pensam que no és aquesta la raó principal de l’augment de cooperatives, sinó el fet que dues persones puguin crear una empresa d’economia social, en un moment en que els projectes locals i petits són les principals iniciatives emprenedores.
Formar part i treballar en una cooperativa és una opció cada vegada més escollida per les persones joves i per les que es troben sense feina a una edat on difícilment seran contractades per altres empreses. La crisi de la COVID ha fet que moltes persones es qüestionessin els valors i principis que regeixen la seva vida i han trobat en el cooperativisme una fórmula que els permet viure d’acord amb la seva manera de pensar i actuar en conseqüència: treball decent, conciliació, desenvolupament sostenible, gestió pròpia del temps i responsabilitat social.
A la creació de noves cooperatives i microcooperatives s’hi uneix el repte de la transformació d’empreses mercantils en cooperatives. Un dels eixos principals del Pla de Gestió de la UCTAIB (Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears) és la detecció precoç de potencials projectes de continuïtat empresarial, ja sigui per crisi de l’empresa o per jubilació de la propietat. La continuïtat dels negocis mitjançant la fórmula cooperativa és una molt bona alternativa, no només per als treballadors i treballadores, sinó també per a les persones empresàries i per al conjunt de la societat, ja que permet el manteniment dels llocs de treball i garanteix la continuïtat de l’activitat econòmica i del teixit productiu, comercial i veïnal.
Des de l’aprovació de la Llei de Microcooperatives s’han creat a les Illes Balears 32 microcooperatives, xifra que contrasta amb el nombre de cooperatives creades els anys anteriors: 6 l’any 2016, 9 l’any 2017 i 6 l’any 2018. (1)
Actualment (gener 2022) hi ha 308 cooperatives inscrites, de les quals 198 (65%) són cooperatives de treball associat i d´elles 32 (17% del total de les cooperatives de treball i 11% del total de cooperatives) són microcooperatives. (2)
Tot i les dades positives dels darrers anys, les Balears ocupen les darreres posicions respecte de la resta de l’estat pel que fa al nombre de cooperatives. Encara ens trobam enfora d’assolir l’objectiu d’arribar al 5% del PIB en 5 anys que es va marcar el Pla Director de l’Economia Social de les Illes Balears 2018-2022.
El pes de l’economia social representa devers un 2% de les empreses existents, dada que no ens permet felicitar-nos, però si analitzam com funcionen les cooperatives, observam que el percentatge de persones treballadores amb contracte indefinit és del 75%, front al 70% del total de l’economia. El nombre d’ocupats per cooperativa, gairebé 12, està per sobre del nombre de treballadors pel total d’empreses de l’economia, 5. El percentatge de dones a les cooperatives és superior a altres models empresarials, i en les de treball, fins i tot està tres punts per sobre. (3)
Segons l’estudi de COCETA (Confederación Española de Cooperatives de Treball Associat) de cooperatives de nova creació a l’estat español, Balears és la comunitat autónoma on més ha crescut percentualment el cooperativisme: Nacieron más cooperativas en Baleares en 2020, pese a la pandemia. Y es muy previsible que se supere el número total de nuevas cooperativas en España respecto al de 2019. En lo que se refiere a nuevas cooperativas de trabajo, vuelve a destacar Baleares, donde se constituyeron un 400% más en plena pandemia. (4)
Anant més enllà fem nostres les conclusions de l’estudi La dona a les cooperatives de treball de les Illes Balears, publicat per la UCTAIB (Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears): El lloc de feina no es contempla només com una ocupació, sinó com un treball en el sentit més ampli de la paraula. És font d’ingressos econòmics, però també té una funció social, pot ser solidari, mobilitzador, participatiu… Aquesta característica s’accentua en el cas de les persones sòcies que, des d’una perspectiva integral, consideren que la cooperativa satisfà les seves necessitats econòmiques, socials i culturals
L’autonomia de la cooperativa i la de les pròpies persones treballadores és un valor molt important per al cooperativisme perquè permet adoptar mesures de conciliació més fàcilment. Les dones són un potencial humà i professional per a les cooperatives. El treball en equip és un valor aportat per les dones principalment, les dones són capaces de contribuir molt positivament a l’àmbit cooperatiu, ja que les seves qualitats i capacitació els permeten desenvolupar la seva feina de manera competent. (5)
El cooperativisme és un moviment econòmic, social i educatiu resultat de la reflexió crítica sobre el problema causat per l’actual sistema de distribució capitalista i de la construcció d’alternatives que superin el productivisme, la competitivitat, l’individualisme i el consumisme. Ara és el moment de sumar per construir un nou model econòmic superant els models de lliure empresa i empresa estatal per crear un model alternatiu on els pilars són la propietat col·lectiva, l’autogestió i l’ajuda mútua, assumint la participació en el mercat. (6)
El moviment cooperatiu ha de transcendir l’ordre econòmic per situar-se en l’ordre cívic, ja que fomenta un nou concepte de ciutadania en clau econòmica que permet eixamplar les formes de sociabilitat i d’emancipació. (7)
En aquest context, el paper de l’Administració ha de ser el de facilitar processos amb garanties i espais de codecisió, més que no pas el de proveir serveis directament, sense que això vulgui dir en absolut derivar la seva responsabilitat cap a l’empresa privada. Les cooperatives, que col·loquen al centre les persones i no els dividends, són la prolongació natural del sector públic. És la idea de concertació pública-social, en contraposició a pública-privat.
Ara que els polítics de quasi totes les ideologies han fet seva la frase la persona en el centre, cal fer-los veure que el cooperativisme ho ha fet així des dels seus orígens quan els Pioners de Rochdale crearen les primeres cooperatives l’any 1844, i que és, efectivament, el motor del canvi de model econòmic.
El cooperativisme no sap com serà el futur, però sap el futur que vol: pau positiva, defensa del planeta, igualtat, treball decent i desenvolupament sostenible. (8)
(1) Font: Observatori del treball, de la conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball de les Illes Balears- Indicadors de l’economia social.
(2) Font: Registre de cooperatives, societats laborals i empreses d’inserció de les Illes Balears
(3) Font: Directori d’empreses (DIRCE), Ibestat; Direcció General de Promoció Econòmica, Emprenedoria i Economia Social i Circular).
(4) Font: Anuario COCETA 2020.
(5) Estudi: Les dones a les cooperatives de treball associat de les Illes Balears, segona edició revisada – UCTAIB 2019
(6) Article Quin cooperativisme volem? Fèlix Pardo Vallejo, núm. 460 de la revista Cooperació Catalana).
(7)7 Article Quin cooperativisme volem? Fèlix Pardo Vallejo, núm. 460 de la revista Cooperació Catalana).
(8) Principios cooperativos en acción frente a los desafíos de la Agenda Global. Ariel Guarco. Intercoop Editora 2020
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
