Des de fa uns anys, a l’escola estam immersos en un procés important de canvi metodològic. L’estabilitat dels equips pedagògics, que pràcticament en la seva totalitat són membres de la cooperativa, la formació continuada del nostre claustre o la recerca constant de la millora de la pràctica docent són alguns dels elements que ho han fet possible.
Així, des de l’etapa d’educació infantil fins a la secundària obligatòria ens hem engrescat a treballar per ambients, tallers i projectes.
Sabem que, en l’educació, per poder fer canvis perdurables, és necessari fer-los de manera consensuada i dedicant-li prou temps. En el nostre cas, el canvi va iniciar-se a l’etapa d’educació infantil i de manera progressiva continuà a primària i secundària. Ara ja ens trobam en una fase d’anàlisi del camí recorregut fins ara i de consolidació del projecte.
Quins són els principis que sustenten aquest canvi?
Canvi de rols de mestres i alumnes: l’alumne ha de ser protagonista del seu aprenentatge i el canvi de rol dels mestres esdevé imprescindible. El mestre deixa de tenir el paper central del procés i es converteix en planificador, organitzador, observador, guia.
Interdisciplinarietat: l’educació deixa d’estar segmentada en matèries perquè en la vida real es fa necessari aplicar simultàniament coneixements de diferents disciplines. I amb continguts útils i propers a la realitat, aconseguint que les situacions d’aprenentatge siguin més motivadores.
Atenció a la diversitat de l’alumnat: proposam activitats i materials diversos en què no només es potenciïn destreses clàssiques com la lingüística, la matemàtica o la naturalista, sinó també altres sovint arraconades i desateses, com la musical, la corporal, la interpersonal, la intrapersonal i la visual,. Així, cadascun dels alumnes podrà desenvolupar les seves habilitats personals i tenir un paper actiu i participatiu en el seu procés d’aprenentatge. El desenvolupament dels alumnes no ha de ser només cognitiu sinó que l’escola ha de promoure el desenvolupament integral de tots i totes, sense oblidar la part física, emocional i social dels infants.
Optimització en la distribució d’espais i recursos personals: el fet de poder ser dos mestres per aula possibilita dinàmiques més actives i participatives; o fer desdoblaments quan les propostes requereixen grups reduïts. Compartir situacions d’ensenyament aprenentatge essent parella pedagògica fa possible una mirada polièdrica afavorint processos d’avaluació a partir de l’observació sistemàtica.
Canvi en l’avaluació: es tracta d’una avaluació formativa centrada en el procés i no només en el producte final. Pretén situar l’alumne i oferir-li les eines per saber per on ha de continuar construint el seu aprenentatge. Treballam la gestió de l’error i la consciència de l’evolució, de les fortaleses, dels límits i les dificultats personals. I feim servir diverses eines d’avaluació, autoavaluació i coavaluació.
Flexibilització dels agrupaments: els alumnes treballen amb companys de diferents cursos del seu cicle. Això els permet a cadascú establir reptes i ritmes personals d’acord amb les seves competències i interessos. També repercuteix positivament en el clima general del centre millorant la convivència.
Què aporta treballar d’aquesta manera?
Un entorn més relaxat que afavoreix la comunicació més directa i distesa, tant entre companys com entre l’infant i els mestres.
La vivència d’experiències que permeten créixer.
L’aprenentatge significatiu mitjançant l’experiència.
El treball autònom.
L’adquisició d’estratègies de pensament i transferència de coneixements.
L’adquisició de recursos personals per aprendre a aprendre.
L’aprenentatge transversal.
La socialització.
El treball cooperatiu: aprendre dels i amb els altres.
El trencament de les desigualtats i l’acceptació de la diversitat.
El desenvolupament d’eines d’intel·ligència emocional i social.
La diversificació d’espais i agrupaments.
L’autoavaluació i l’avaluació compartida.
Els reptes de l’educació del futur precisen d’una escola versàtil i reflexiva capaç d’actualitzar-se i de prendre decisions basades en l’evidència. Capaç de plantejar canvis, posar-los en funcionament i avaluar-ne la seva eficàcia. I tornar a començar. Aquest és el camí que Mata de Jonc ha pres, impossible tornar enrere!
Patrícia Busquets Hidalgo
Directora de la cooperativa Mata de Jonc
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el patrocini de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb
aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol
