Quan les famílies decideixen que els seus fills o filles vagin a l’escoleta, comencen a sentir tot un seguit d’emocions. La por als canvis, a deixar els seus fills o filles amb persones que no coneixen, a la separació, a què els infants estableixin nous vincles amb les mestres… Cada família és distinta, des d’aquesta diversitat hem de ser capaces d’acollir-les, des del respecte i l’afecte i generar un clima de confiança i diàleg.
Una vegada passat el procés d’adaptació i creat aquest clima, el segon trimestre del curs és el moment de reunir-nos amb cada família a nivell individual. Els nins i nines que comencen a l’escoleta ja ho fan amb un bagatge, una història pròpia diferents de la dels altres infants que l’escola ha de conèixer, respectar i integrar.
A l’aula dels nadons pensàrem que aquesta trobada havia de ser una mica especial ja que tenim molt clar que cada nin i nina té el seu ritme evolutiu, és important respectar-lo, observar-lo i acompanyar-lo sense comparacions constants amb altres infants.
En el seu primer any de vida un infant aprèn a: moure’s, comunicar-se, relacionar-se, pensar i entendre el món que l’envolta. Transmetre la importància de tots aquests aprenentatges únicament amb paraules era complicat, se’ns va ocórrer el fet d’enregistrar tot aquest procés a nivell individual i a la reunió individual mostrar un power point amb imatges que parlessin per si mateixes. Ja fa un parell de cursos que iniciàrem aquest tipus de trobades i l’equip docent fa una valoració molt positiva. Les famílies observen amb tranquil·litat el procés del seu fill o filla, els motiva a comentar el que fan a casa, a valorar els petits detalls, a parlar de la competència de l’infant.
A l’escoleta pensam que la corresponsabilitat en l’educació dels infants requereix incorporar a les famílies a la dinàmica del centre, no sols acollim els infants, sinó també a les seves famílies.
