El mes de setembre passat es va celebrar la tercera edició de les Aules Feministes d’Eivissa i Formentera, organitzades per l’Institut Balear de la Dona sota el títol Economia per a la Igualtat. L’agenda feminista. Si en les passades edicions es van tractar els drets humans de les dones i l’apoderament de les dones amb l’objectiu de la igualtat real, qüestions que l’economia social i el cooperativisme porta implícits en els seus trets d’identitat, enguany el contingut de les jornades ens fa pensar immediatament en les cooperatives, empreses socialment responsables que posen a la persona per sobre del capital.
Quins són els vincles entre cooperativisme i feminisme? D’entrada, l’autogestió i l’economia cooperativa no poden entendre’s sense el foment de la igualtat o l’equitat de gènere. I encara que queda camí per recórrer, en la pràctica són cada vegada més les cooperatives que integren una perspectiva de gènere en les actuacions, els processos i els objectius de la seva empresa.
Els temes tractats en la III edició de les Aules Feministes com la perspectiva de gènere en la reforma laboral, l’anàlisi de la bretxa salarial, l’economia per al coneixement, els efectes de la digitalització en les dones, el treball no remunerat, les cures i les tasques domèstiques, la corresponsabilitat i la conciliació interpel·len directament a l’economia social per als quals ofereix alternatives basades en el bé comú i en un procés econòmic transformador. L’economia de mercat ofereix solucions pensant en la producció i l’acumulació de capital, deixant a un costat les persones; l’economia social se centra en el bé de les persones.
Segons les conclusions dels estudis elaborats per UCTAIB i l’Associació de dones cooperativistes de les Illes Balears en 2018 i 2019, les cooperatives i microcooperatives de dones i amb dones són el model que pot fer canviar el model establert i ser el motor d’un canvi social i econòmic.
I segons les dades aportades en l’estudi realitzat per COCETA, Les dones en les cooperatives de treball, queda clar que estem davant un model empresarial, la cooperativa de treball, que és un exemple d’equitat de gènere. Les dones formen part de les cooperatives en la proporció que seria desitjable en la resta de les empreses, ja que la cooperativa es converteix en un fidel reflex de la societat actual.
Les dinàmiques de gènere en el cooperativisme són diferents a les d’altres empreses. D’una banda, l’escenari en el qual es mou està millor preparat per a arribar a la igualtat real; processos de selecció no discriminatoris, reducció de la bretxa salarial, dinàmiques que afavoreixen l’equitat de gènere en la presa de decisions, conciliació de la vida familiar i personal. D’altra banda, suposa una gran oportunitat per a atreure talent, especialment entre les dones joves: els sociòlegs destaquen que les noves generacions s’interessen pel sou quan busquen treball, és clar, però valoren molt més els aspectes que els permetin fer compatible el treball amb el model de vida que desitgen.
Hi ha un sector del cooperativisme que se centra en les cures i l’atenció a les persones en tots els cicles de la vida: criança, tasques domèstiques, atenció a la gent gran, als malalts, etc. El gruix d’aquestes tasques quedava fora de l’esfera econòmica convencional, assumides per les dones sense retribució. Un dels eixos centrals del cooperativisme és precisament reconèixer-les amb la màxima categoria legal possible i lògicament també com a activitat econòmica, cosa que implicaria un salt exponencial en les oportunitats laborals de milers de dones que ja fan aquestes tasques i cooperatives del sector.
La lluita contra l’exclusió, la violència o la discriminació forma part de les arrels profundes del cooperativisme. La defensa del dret de tota persona a una vida autònoma, digna i lliure és una part essencial dels nostres objectius, com ho és la voluntat d’avançar cap a un escenari de veritable i real igualtat, depurat de les múltiples formes de violència que, de manera evident o subtilment amagades, s’interposen entre la dona i el gaudi de la seva pròpia dignitat.
Les dones volem apoderar-nos no per a aconseguir una quota de poder, sinó per a ser les protagonistes de la nostra realització i transformar la realitat. Com va dir la presidenta Francina Armengol en la inauguració de les jornades, no és l’economia el que mou el món, sinó l’amor.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
