És tan senzill o bé tan complicat, és tan fàcil o potser tan difícil parlar de tota una vida professional dins el món de les cooperatives d’ensenyament. Ens aturam a pensar, les idees i vivències s’acaramullen, no donen treva, totes volen ser-hi presents i són tantes que no hi caben.
Just en acabar els estudis universitaris vaig començar a fer unes quantes hores a Mata de Jonc, eren poques, però viscudes tan intensament semblaven i semblen una jornada completa, més endavant vaig tenir tota la jornada.
Cotitzàvem com autònoms a la Seguretat Social, la majoria eren molt joves, amb unes idees clares sobre el món que desitjàvem i quin model d’escola volíem. Puc dir que aquests anys van ser el meu vertader aprenentatge professional. També la inspiració dels principis cooperatius que han focalitzat la meva vida.
Perquè anys més tard amb el canvi de sistema educatiu, quan es va implantar l’ESO vaig tenir la possibilitat de venir a treballar al meu poble, Felanitx. L’escola de Sant Alfons es va veure abocada a canviar el seu funcionament i constituir-se en cooperativa. En un parell d’anys es va crear la cooperativa d’ensenyament es Lledoner.
Dues cooperatives, Mata de Jonc, la primera ja tenia un rodatge i una experiència quan hi vaig entrar, tenia un sistema assembleari molt potent amb tot el que això implica, record llargues assemblees per decidir la compra de l’edifici, deixar el règim autònom de la Seguretat Social, elegir un nou equip directiu…
Es lledoner, la segona, amb una persona al capdavant molt decidida i carismàtica, gràcies a en Toni Vicens l’escola de Sant Alfons es va veure transformada amb cooperativa amb gran rapidesa i va ser ell qui em va demanar d’incorporar-me a l’equip.
Va ser graciós al principi, com jo amb la meva ingenuïtat volia importar sistemes de funcionament de la primera escola a la segona i en Toni m’assegurava que allò era Palma i que aquí les famílies funcionaven de manera ben diferent. No vaig torbar-me gaire a entendre tot el que em deia.
I sense adonar-me’n han passat vint-i-cinc anys dins es Lledoner. Si bé són dues cooperatives tan diferents per molts de motius, comparteixen uns valors als quals no podria renunciar mai ni professionalment ni personalment: el treball en equip cooperatiu, el respecte per la natura i el medi ambient, l’amor per la llengua i la cultura pròpies, el respecte per la diferència… L’afany de formar persones amb aquests valors és el que ens manté vius i desperts.
No puc més que estar agraïda a aquestes dues escoles amb les quals he compartit i ben intensament la meva vida.
Maria Obrador Rosselló
Professora secundària es Lledoner.
Des la sectorial d’ensenyament de la UCTAIB volem agrair el suport de ARÇ COOPERATIVA i la seva confiança amb aquesta nova etapa de la nostra revista Còdol.
