El Consell de Ministres ha pres coneixement de l’Informe sobre la Revisió 2025 de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030. El document està compost de 100 metes que tenen com a objectiu reforçar l’estat de benestar i orientar les polítiques públiques perquè la transició social, econòmica i mediambiental d’Espanya s’abordi garantint drets, igualtat i igualtat. els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Aquesta estratègia inclou polítiques adaptades a les administracions espanyoles i amplia els objectius fixats a nivell internacional a 75 de les 100 metes incloses. Entre els principals objectius, destaquen accions com reduir la pobresa i la desigualtat i incrementar la renda de les llars amb menys ingressos. A més, s’hi inclou l’adopció d’una prestació universal per criança per reduir la pobresa infantil.
Una prestació universal per criança.
L’objectiu d’aquesta prestació universal per criança és que arribi al 100% de les famílies amb fills menors a càrrec seu i acabar amb la pobresa infantil més severa del 2030.
Triplicar la inversió pública en habitatge.
Un altre dels objectius principals que fixa aquesta estratègia és millorar l’accés a l’habitatge, triplicant per això la inversió pública en aquesta àrea, amb una aportació de 7.000 milions d’euros fins al 2030. D’aquesta manera, es busca assolir el 5% d’habitatge de lloguer social en quatre anys. L’estratègia també planteja incorporar al mercat del lloguer fins a un 10% del nombre d’habitatges que actualment operen com a allotjaments turístics. En aquesta línia, el document assenyala la importància de la col·laboració entre les diferents administracions públiques. Així mateix, s’assenyala la necessitat de prioritzar l’accés a joves a l’habitatge per tal de reduir-ne l’edat d’emancipació.
Major igualtat de gènere i independència energètica.
Entre les 100 fites d’aquesta estratègia s’inclouen accions per avançar en una igualtat de gènere més gran, establint l’objectiu de reduir la bretxa salarial de gènere al 10% per al 2030 i de reduir també el percentatge de contractes a temps parcial de les dones, assolint el 55% respecte als homes. Es planteja també la necessitat d’augmentar la taxa d’activitat femenina del 5% respecte al 2015 i d’integrar més dones en professions científiques i de recerca.
D’altra banda, amb aquesta estratègia s’aposta per més independència energètica, per un increment d’energies renovables i per una reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle. Alhora, fixa més recursos per a emergències derivades de l’adaptació a fenòmens extrems climàtics. En paral·lel, busca potenciar el turisme verd i d’interior i una economia social més gran, amb més vertebració social i territorial d’Espanya.
Quatre reptes de país.
Les 100 fites que s’inclouen en aquesta estratègia s’integren en quatre reptes de país són objectius quantificables i associats a indicadors quantitatius per poder millorar la capacitat de seguiment i reforçar la transversalitat i la coherència en les polítiques públiques. Aquests quatre reptes són:
· Repte 1: Un estat del benestar fort i universal per acabar amb la pobresa i la desigualtat. Aquest eix reforça les polítiques de protecció social i redistribució i els serveis públics. Entre els seus objectius es destaquen la reducció de la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE), amb una atenció especial a la pobresa infantil, el reforçament de l’accés efectiu a les prestacions assistencials com l’IMV, la garantia del dret a l’habitatge, la millora de l’accés a l’educació i la salut, i la protecció dels col·lectius més vulnerables.
· Repte 2. Un sistema econòmic circular generador de benestar i justícia social, laboral i ambiental. Aquest punt impulsa una transformació profunda del model productiu, orientada a la sostenibilitat i la creació d’ocupació digna. Entre els seus objectius es troba la descarbonització de l’economia i l’avenç cap a un model de producció i consum basat en l’economia circular, la lluita contra la pobresa energètica, l’impuls de la innovació i les indústries de valor afegit. També inclou mesures per avançar en la fiscalitat verda, la mobilitat sostenible i la digitalització, així com millores en matèria de feina, especialment les persones amb discapacitat.
· Repte 3. Una vertebració territorial sostenible per millorar la cohesió social i abordar l‟emergència climàtica. Alguns dels seus objectius són l’adaptació territorial i social al canvi climàtic, la protecció del medi ambient i dels ecosistemes a través de mesures com ara revertir la pèrdua de la biodiversitat o la creació d’infraestructures per actuar davant d’emergències climàtiques, la revitalització del medi rural i la resposta al repte demogràfic, i la promoció de territoris més resilients i sostenibles.
· Repte 4. Vides lliures, iguals i en comunitat. Amb aquest eix se situen els drets humans i la igualtat estructural al centre de l’acció pública. En aquest sentit, destaquen objectius com l‟avenç efectiu en la igualtat de gènere, l‟eradicació de les violències masclistes, la lluita contra totes les formes de discriminació i els discursos d‟odi, la millora de la inclusió social de les persones migrants i la garantia de l‟accés a la cultura com a dret fonamental.
L’Estratègia es completa amb un sistema d’integral de coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible coordinades, coordinades pels diferents ministeris competencials per garantir-ne el compliment a través de la coherència normativa, l’alineament pressupostari, l’anàlisi i l’avaluació o la rendició de comptes. Amb l’aprovació de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible es reforça el compromís amb la justícia social i es garanteix el benestar de les generacions presents i futures, en línia amb el principi de l’Agenda 2030 de no deixar ningú enrere. El document també reafirma el suport de les estratègies i polítiques públiques espanyoles al sistema internacional multilateral dirigit per les Nacions Unides.
Aquesta nova estratègia, que renova l’anterior vigent durant el període 2020-2025, ha tingut un procés col·laboratiu en què han participat tots els departaments ministerials, governs autonòmics, entitats locals, societat civil i entitats de l’àmbit acadèmic i del sector privat.
